Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Marion Jones

Marion Jones (2002)
© David Cannon/Copyright Laureus/Getty Images
Atletisme
Atleta nord-americana.
Començà la seva carrera en el món de l’esport en el basquetbol professional femení Obtingué els títols mundials del 1997 i del 1999 en la prova de 100 m llisos Fou una de les figures dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí cinc medalles, tres d’or 100, 200 i 4 × 400 metres llisos i dues de bronze salt de llargada i 4 × 100 metres llisos L’any 2001 guanyà la medalla d’or dels 200 m als campionats del món d’Edmonton
Paavo Nurmi

Estàtua dedicada a Paavo Nurmi en un carrer de Turku
© Corel / Fototeca.cat
Atletisme
Atleta finlandès.
Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928
Wilson Boit Kipketer
Atletisme
Atleta Kenyà.
Especialitzat en curses de mig fons, des del 1990 residí a Dinamarca, país que representà en les competicions internacionals des d’aquest any i on es nacionalitzà el 1998 El 1995 fou campió del món dels 800 a Goteborg, i el 1997 a París En aquesta distància, baté el seu propi rècord mundial el mateix any cinc vegades dues en pista coberta i tres a l’aire lliure Tot i que la malaltia i les lesions s’interposaren en la seva carrera, fou també campió del món dels 800 m a Sevilla 1999, el 2000 baté dos cops el rècord mundial dels 1000 metres en pista coberta, i en 800 guanyà l’argent…
Club Atletisme Calella

Entrenament al Club Atletisme Calella
Club Atletisme Calella
Atletisme
Club d’atletisme de Calella.
Fundat el 1964, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup d’atletes que havien format part de la secció d’atletisme del Frente de Juventudes de Calella entre el 1944 i el 1951 El primer president fou Tomàs Claramunt Al juny del 1964 s’inauguraren les primeres pistes, de terra, a tocar de la platja, que el 1972 es remodelaren i traslladaren uns metres més al nord El 2003 s’inauguraren les noves pistes, de material sintètic, a la zona esportiva de la Muntanyeta L’equip masculí competí en dues etapes en la màxima categoria de la Lliga Catalana, amb 30 anys de diferència Organitza la Mitja…
Carlton Frederick Lewis
Atletisme
Atleta nord-americà, més conegut per Carl Lewis.
Especialista en 100 i 200 metres llisos, 4 × 100 i salt de longitud, ha assolit rècords mundials en les tres primeres d’aquestes proves Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, com també en nombroses competicions internacionals El seu palmarès consta de nou medalles d’or olímpiques 100 m llisos el 1984 i el 1988 200 m llisos el 1984 i el 1988 4 × 100 el 1984 i el 1992 salt de llargada el 1984, el 1988, el 1992 i el 1996 i als campionats del món d’atletisme de Hèlsinki el 1983 100 m llisos 4 × 100 i salt de llargada de Roma el…
Joan Antoni Balsera Pérez

Juan Antonio Balsera Pérez a l’arribada al parc de la Ciutadella en la marató de Barcelona, en què fou segon (1986)
Arxiu J.A. Balsera
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i de mig fons.
S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’Espanya absolut…
mitja marató
Atletisme
Esport
Prova atlètica que consisteix en la disputa d’una cursa de fons sobre una distància de 21 quilòmetres i 97,5 metres, la meitat del recorregut d’una marató.
Habitualment té lloc sobre asfalt, en traçats urbans o interurbans, però també se’n disputen per la muntanya Igualada 1983 i Sitges 1984 foren de les primeres poblacions catalanes que organitzaren aquest tipus de proves que es popularitzaren força durant la primera dècada del segle XXI Les curses disputades anualment a Granollers 1987 i a Barcelona 1991, d’àmbit internacional, són les més destacades de les que tenen lloc a Catalunya
,