Resultats de la cerca

A causa d’una malformació congènita, a onze anys li foren amputades les dues cames des dels genolls No obstant aquesta greu invalidesa, es dedicà de ple a l’esport i, ajudat de les pròtesis adequades a cada disciplina, practicà el waterpolo, la lluita i el rugbi, entre altres esports L’any 2004 s’inicià en l’atletisme, en la categoria d’amputats per sota el genoll, i destacà en les curses de velocitat Fou medalla d’or en els campionats del món d’atletisme per a discapacitats d’Assen, Països Baixos 2006 en 100 m llisos, 200 m llisos i 400 m, i també en els de Christchurch, Nova Zelanda 2011,…

Editada per la Reial Federació Atlètica Catalana, difonia els reglaments de diferents esports i proposava l’exercici físic com a hàbit saludable Escrita en castellà, també oferia la crònica esportiva estatal Tingué corresponsalies a diverses ciutats espanyoles i a l’estranger i fou dirigida per Albert Maluquer Tingué una periodicitat mensual fins que, el 1917, esdevingué quinzenal

Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’…

Tenia un caràcter eminentment social i s’organitzava fora de l’època estricta de pista, entre els mesos d’octubre i novembre

Nascuda dona, amb el nom de Maria, a dinou anys es convertí en home Practicà bàsicament l’atletisme, però també el bàsquet i l’hoquei sobre herba En bàsquet jugà amb el Club Esportiu Laietà i en hoquei sobre herba fou porter del SEU de Barcelona En atletisme, a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, superà els rècords català i estatal dels 100 m, 200 m, 800 m i 4×100 m, i dels salts d’alçada i de llargada, entre el 1940 i el 1941, quan encara no es disputaven els Campionats de Catalunya ni d’Espanya en categoria femenina El canvi de sexe 1942 suposà la desaparició de totes les seves…

Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…

Especialitzada en curses de mig fons, s’inicià al Club Natació Barcelona Fou sis cops campiona de Catalunya a l’aire lliure guanyà els 4 × 400 m 1970, els 3000 m 1972 i els 1500 m 1973 i en pista coberta els 800 m 1969, 1971 i els 1500 m 1973 En els campionats d’Espanya en pista coberta, fou campiona dels 1500 m 1974 i dues vegades tercera classificada 1972, 1973, i a l’aire lliure fou subcampiona dels 1500 m 1972 i tercera dels 800 m 1971 Millorà els rècords de Catalunya dels 1500 m i els 3000 m a l’aire lliure i dels 300 m, els 800 m i els 1500 m en pista coberta També baté els rècords d’…

La primera etapa de la seva carrera esportiva competí a les files del Cornellà Atlètic Posteriorment, formà part del Club Atletisme Sant Celoni i del Futbol Club Barcelona, entre d’altres Fou subcampió d’Espanya de 50 km en ruta 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya de 20 km marxa 1978 i fou subcampió de la mateixa prova 1983 Amb la selecció espanyola participà en quatre edicions de la Copa del Món de marxa 1977, 1979, 1981, 1985