Resultats de la cerca

Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de 4 × 400 m En…

Organitzada per primera vegada a Torí Itàlia l’any 1934, la vintena edició tingué lloc a Barcelona, entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de l’any 2010 Hi participaren 1368 atletes de 50 països diferents –les xifres més altes assolides en una competició d’aquestes característiques–, que prengueren part en 47 proves, 24 de masculines i 23 de femenines Les proves de pista es disputaren a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les de marxa atlètica i la marató pels carrers de Barcelona S’acreditaren 2072 periodistes i es realitzà una cobertura televisiva d’un miler d’hores La federació…

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…

Campió olímpic Mèxic, 1968 del salt d’alçada 2,24 m amb una nova tècnica anomenada, posteriorment, fosbury flop o salt Fosbury , que consisteix a superar el llistó en posició dorsal

Formada al Club Olímpic Vidreres, fou també atleta del Girona Costa Brava Club Atlètic Palafrugell i del Club Atletisme Lloret-La Selva Fou campiona 2006 i subcampiona 2000, 2004 de Catalunya de salt d’alçada

Fou fundat al començament de la dècada de 1930 en honor de l’atleta finlandès Paavo Nurmi, pluricampió olímpic Guanyà dos Campionats de Catalunya de cros per equips 1934, 1935 Organitzà la Volta a Barcelona i la Volta al Port

Practicà el decatló, el basquetbol i la marxa atlètica, especialitat en la qual participà en els Jocs Olímpics d’Estocolm 1912 President de l’American Athletic Union, ocupà des del 1952 fins el 1972 la presidència del Comitè Olímpic Internacional

Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m

Entrena l’atleta equatorià nacionalitzat espanyol Jackson Quiñónez, múltiples vegades campió d’Espanya, medalla de bronze en un Campionat d’Europa en pista coberta i finalista olímpic a Pequín 2008 des de la seva arribada a Lleida Rebé la distinció d’entrenadora revelació de l’atletisme espanyol 2006

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou