Resultats de la cerca

Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA Vic 1994 El…

Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de…

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació Francesa d’Atletisme per la seva actuació el 1933 amb…

Patí algunes intermitències l’any 1974 no es feu, i s’aturà de nou a partir del 1995 L’any 2011 es reprengué amb un caràcter més popular i escolar, amb la collaboració de l’Escola Cèsar August i el Consell Esportiu del Tarragonès, a la mateixa zona del Parc del Francolí on havia tingut lloc l’última edició de la primera època 1995 L’any 1969 se celebraren les dues primeres edicions, una al gener guanyada per Mariano Haro i una altra al desembre Josep Molins Fins el 1989 es corregué gairebé sempre al voltant del camp del Nàstic, i del 1990 al 1993, a la Rambla Nova de Tarragona A l’historial…

Patí algun parèntesi durant els anys cinquanta i seixanta Les quaranta-vuit primeres edicions, fins l’any 2007, foren en les modalitats de cros o curses de ruta Els primers anys, la cursa sortia de les Borges del Camp i arribava a la plaça Prim de Reus Més endavant, el recorregut es traslladà a diferents indrets de Reus, com el Barri Gaudí anys setanta, el centre urbà, al voltant de la plaça del Mercadal anys vuitanta i noranta i el polígon Agroreus i el parc del Roquís anys 2000 A partir del 2008 tingué lloc sobre asfalt, en la distància del quart de marató 10548 m, en dues voltes pel centre…

És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo  —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm,…