Resultats de la cerca

Ingressà a la Residència Blume de Barcelona, provinent del València CF, gràcies a una beca de la Federació Espanyola d’Atletisme 1970 Fitxà pel Club Natació Barcelona 1970-72 i posteriorment passà al Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1971 i en un parell d’anys establí fins a vuit rècords catalans Sempre en la mateixa prova, assolí dos títols estatals 1972, 1973 i un de 400 m en pista coberta 1973 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972, en uns europeus a l’aire lliure 1971 i en uns de pista coberta 1973…

S’inicià en el Club Esportiu Universitari als divuit anys i ja als vint participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, als quals seguiren els de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Competí en tres Campionats del Món a l’aire lliure 1987, 1991, 1995 i sis en pista coberta entre el 1987 i el 1997, i en dos Campionats d’Europa a l’aire lliure 1986, 1990 i nou en pista coberta entre el 1983 i el 1996 Fou medalla de bronze en un Europeu a l’aire lliure 1986 i en un de pista coberta 1988 i guanyà el Campionat Iberoamericà dues vegades 1986, 1990 Fou set cops campió d’Espanya…

Organitzà proves atlètiques com la Volta a Barcelona

Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors

Inaugurat l’any 1990, fou batejat amb el nom de l’atleta local Constantí Miranda, primer atleta de l’Estat finalista en uns Jocs Olímpics Londres 1948, en 10000 m i 3000 m obstacles Ha acollit campionats diversos, com el d’Espanya promeses 1991, el de Catalunya júnior 1990 i el dels 10 km en ruta 1995 L’any 2009 fou dotat d’una pista sintètica de vuit carrers, amb un camp interior de gespa natural on sol entrenar el primer equip de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana

Tota la seva carrera estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, primer amb Miquel Consegal d’entrenador i les tres últimes temporades amb Miquel Àngel Torralba Encara en edat júnior, guanyà el primer títol estatal absolut en llançament de disc 1977, guardó que tornà a aconseguir tres anys després 1980 En Campionats de Catalunya assolí tres títols un de pes 1979 i dos de disc 1979, 1984 Fou internacional deu vegades Participà en la Copa d’Europa amb la selecció estatal i també en els Campionats Iberoamericans de Barcelona 1983, tot i que fora de concurs

En el primer any d’entrenaments, el 1963, aconseguí la medalla de plata en 200 m i la de bronze en 100 m en el Campionat d’Espanya, i debutà en competicions internacionals Assolí el primer títol estatal de 400 m 1964, la seva millor especialitat També fou campiona de Catalunya de 400 m 1969 i establí diversos rècords catalans en 400 m, 800 m i 4 × 200 m 1968 Guanyà dues edicions de la Jean Bouin 1965, 1968 En pista coberta, destaquen un títol 1969 i un tercer lloc estatal en 400 m 1968 En aquesta època 1968-71 es traslladà a Barcelona per qüestions laborals, s’…

Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les…

Un salt de triple salt es compon de primer salt, pas i tercer salt