Resultats de la cerca

Després de passar per l’equip barceloní del BIM i pel Joventut de Badalona, fitxà pel BC Andorra 1987-96, amb el qual aconseguí l’ascens a l’ACB 1992 Posteriorment dirigí el CB León 1997-99 a la màxima categoria, i el Club Esportiu Lleida 1999-2003, amb el qual assolí l’ascens a la Lliga ACB 2001 i guanyà dues Lligues Catalanes 2002, 2003 La temporada 2001-02 rebé el Trofeu Antonio Díaz Miguel al millor entrenador Després d’entrenar el Club Bàsquet Sant Josep de Girona 2004-06, tornà a l’equip de Lleida 2006-09, i a continuació dirigí el CB Múrcia 2009-10 Després de la desaparició del CE…

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Jugà al Futbol Club Barcelona fins l’any 1936 Després de la Guerra Civil s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1941 El 1943 disputà un partit amb la selecció espanyola

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet femení del Picadero JC 1953, a la qual continuà lligat fins a la seva desaparició Treballà pel reconeixement i el desenvolupament del bàsquet femení, tant des del club com des de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual fou vocal 1955-83 Recuperà el Campionat de Catalunya femení a partir dels anys cinquanta Posteriorment fou un dels fundadors del Club Bàsquet Manlleu, del qual fou president honorari, i de l’Associació de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta Rebé l’emblema d’or 1978 de la federació espanyola i la medalla d’or 1983 de la…

Pivot, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-94 procedent del Palacanestro Varese italià Amb la Penya disputà 172 partits de Lliga ACB, competició que guanyà dues vegades 1991, 1992 En el primer títol fou nomenat el jugador més valuós de la final El 1992 fou subcampió de la Copa d’Europa, títol que conquerí l’any 1994 després d’anotar un triple en la final quan mancaven dinou segons per acabar el partit i que donà la victòria al Joventut per 59-57 contra l’Olimpiakós grec

Aler, jugà al Sant Josep de Badalona 1968-70, equip en què en dues temporades fou el màxim anotador de la Lliga La prohibició de jugadors estrangers en la competició provocà la seva marxa, però un cop nacionalitzat fitxà pel Futbol Club Barcelona 1971-75 Una greu lesió el mantingué apartat de l’equip al llarg de molt temps i fou cedit al CD Manresa la temporada 1975-76, però només hi disputà nou partits

El 1970 s’incorporà a la directiva del Círcol Catòlic de Badalona, on havia jugat al final dels anys cinquanta, amb el càrrec de vicepresident La temporada següent assumí la presidència fins el 1978 Posteriorment el CC Badalona es convertí en el Cotonificio i fou vicepresident i secretari de la nova entitat fins la temporada 1983-84, que el Cotonificio desaparegué i la seva estructura passà a Santa Coloma de Gramenet Els seus anys al capdavant del CC Badalona i el Cotonificio coincidiren amb la millor època pel que fa a resultats esportius L’equip, dirigit per Aíto García Reneses i amb…

Durant la seva joventut jugà a primera divisió amb el Club Esportiu Laietà i el Club Esportiu Sant Joan-Maristes i fou preseleccionat per als Jocs Olímpics de Roma 1960 Entrenador superior de basquetbol, fou vocal de la junta de basquetbol del Futbol Club Barcelona Patró de la Fundació del Bàsquet Català i membre de la Federació Internacional de Basquetbol FIBA, presidí les federacions catalana 1979-84 i espanyola 1985-91 Formà part del comitè organitzador del Campionat del Món de basquetbol masculí 1986 i del femení júnior 1989, així com del Campionat d’Europa femení 1987 D’altra banda, fou…

Fou entrenador del Club Femeni i d’Esports i el Club Esportiu Laietà Exercí d’àrbitre als anys vint i trenta, i dirigí el partit disputat a l’Exposició Universal de Barcelona 1929 entre la selecció catalana i l’Ambrosiana de Milà Formà part de la junta directiva de la federació espanyola a partir del 1932, i de la catalana després de la Guerra Civil fins el 1973

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell