Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

La jugada és considerada nulla

Fou campió de Catalunya individual, de dobles, amb R Ruiz 1974, i de dobles mixtos amb M Corominas 1975, i subcampió d’Espanya de dobles, amb R Ruiz 1976 i amb Barranco 1997 En quatre ocasions guanyà el Campionat d’Espanya en dobles mixtos amb M C Hernández Coronado 1975, 1977, 1978, 1979, i en una ocasió en fou subcampió 1980, amb Montaño Posteriorment fou àrbitre internacional

Fou membre del Reial Club de Lawn-Tennis del Turó i participà amb l’equip espanyol en els Jocs Olímpics de París 1924

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004