Resultats de la cerca

Ha guanyat set torneigs del Grand Slam Open d’Austràlia 2004, Roland Garros 2003, 2005, 2006, 2007 i Open dels Estats Units 2003 i 2007 i fou finalista a Wimbledon el 2001 i el 2003 Guanyà la Medalla d’Or d’Atenes en individuals femenins el 2004 Des del 1999, que inicià la seva trajectòria en els circuits de la WTA World Tennis Association, ha estat primera del rànquing mundial durant un total de 116 setmanes Al maig del 2008 anuncià la seva retirada immediata essent número 1 del món el gener del 2010 reapareix en l’alta competició en un torneig a Bèlgica, però es retirà definitivament el 2011

Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA

Dominà el circuit professional de tennis de la primera meitat dels anys vuitanta Conegut pel seu estil de joc agressiu, fou número u del món durant quatre anys de manera consecutiva 1981-84 Guanyà quatre vegades l’Open dels Estats Units 1979, 1980, 1981 i 1984 i tres cops el torneig de Wimbledon 1981, 1983 i 1984 Amb l’equip del Estats Units assolí cinc copes Davis 1978, 1979, 1981, 1982 i 1992 Es retirà el 1994, amb un total de 77 títols guanyats En 1999 fou nomenat capità de l’equip de Copa Davis dels Estats Units

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…

Aconseguí dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney, en individuals i formant parella amb la seva germana Serena Williams Entrenada pel seu pare, a l’abril del 1999 estigué, conjuntament amb Serena, entre les deu millors tennistes del circuit professional i formà part de l’equip dels EUA que guanyà la Copa Federació A partir d’aleshores, la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en una de les primeres jugadores en la classificació de l’ATP ha guanyat el trofeu de Wimbledon els anys 2000, 2001, 2005, 2007 i 2008 i l’Open dels EUA el 2000 i el 2001 en individuals, i amb la seva germana…

El 1995 començà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i l’any següent es proclamà campió d’Espanya cadet Competí amb el Reial Club de Tennis Barcelona En categoria individual ha obtingut dos títols al torneig del Queen’s Club Regne Unit de l’ATP Tour 500 2017, 2019 i cinc títols de l’ATP Tour 250 Viena 2004, Johannesburg 2010, Eastbourne 2013, 2014 i Gstaad 2016 En dobles, ha guanyat dos títols de l’ATP Tour 250, un a Estocolm, juntament amb Fernando Verdasco 2004, i un a Doha 2016, amb Marc López, i tres de l’ATP 500, un a Barcelona 2018, amb Marc López, un a Queen’s Club…

El 1985, als 17 anys, guanyà el torneig de Wimbledon, títol que revalidà el 1986 i el 1989 Guanyà també els open dels EUA 1989, i d’Austràlia 1991 i 1996, la Copa Davis 1989 i 1990 i el Masters 1988 i 1992 En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 guanyà la medalla d’or en dobles masculins amb M Stich Es retirà el 1999

Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes Annecy, França, i a 14 anys al torneig de Les Petits As Tarba, Occitània Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998 Aquest mateix any esdevingué jugador professional El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la Copa Davis davant Austràlia, trofeu que tornà a aconseguir els anys 2004 i 2009 El maig del 2003 aconseguí el seu únic títol de Grand Slam en derrotar l’holandès Martin Verkerk al torneig de Roland Garros, i al setembre fou número 1 mundial del…

Començà a jugar a tennis a la Real Sociedad Club de Campo Murcia, de l’acadèmia del qual era director el seu pare, fins a catorze anys, quan es traslladà a Villena per entrenar l’Equelite JC Ferrero Sport Academy Debutà com a professional el 2018, i des d’aquest any i fins el 2025 fou entrenat per  Joan Carles Ferrero Com a juvenil guanyà dos torneigs de l’ITF World Tennis Tour Juniors, i se situà en el número vint-i-dos del rànquing mundial El seu palmarès com a professional inclou sis títols del Grand Slam —Obert dels Estats Units 2022, 2025, Wimbledon 2023, 2024, Roland Garros 2024 i 2025…