Resultats de la cerca

Membre del Club Amiba, començà a disputar torneigs internacionals l’any 2001 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, així com en diverses Copes del Món Arribà a la posició número 70 del rànquing mundial en categoria individual i a la 69 en dobles Es retirà el 2008

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992, Gstaad 1992-…

Competí representant el Club Esportiu Institut Guttmann Fou campiona d’Espanya individual una vegada i subcampiona en diverses ocasions En el terreny internacional, guanyà l’Obert Tolosa-Balma 2010, 2011 en individual i, en dobles, l’Obert Ath 2008, 2011, l’Obert de Baviera 2011, l’Obert de Montfermeil 2010 i l’Obert de l’illa de Ré 2010 Amb la selecció espanyola participà en set edicions de la Copa del Món per equips 2003-07, 2010, 2011 i disputà els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 En el rànquing mundial assolí la trentena posició en individual i la vintena en dobles Es retirà el 2011

Ha guanyat set torneigs del Grand Slam Open d’Austràlia 2004, Roland Garros 2003, 2005, 2006, 2007 i Open dels Estats Units 2003 i 2007 i fou finalista a Wimbledon el 2001 i el 2003 Guanyà la Medalla d’Or d’Atenes en individuals femenins el 2004 Des del 1999, que inicià la seva trajectòria en els circuits de la WTA World Tennis Association, ha estat primera del rànquing mundial durant un total de 116 setmanes Al maig del 2008 anuncià la seva retirada immediata essent número 1 del món el gener del 2010 reapareix en l’alta competició en un torneig a Bèlgica, però es retirà definitivament el 2011

Començà a competir en cadira de rodes el 2001 Membre de l’Acadèmia Sánchez-Casal, s’ha proclamat cinc vegades campió d’Espanya en individuals 2003, 2006, 2007, 2010, 2011 i una en dobles 2016, i ha guanyat sis vegades el Master Nacional 2005-11 Ha estat campió en oberts estatals i internacionals, com el Rollimania Steyr Open 2007, l’Israel Open 2010 i l’Open Internacional Ergosaude de la Corunya 2012 És jugador de la selecció espanyola de tennis en cadira de rodes des de l’any 2002, amb la qual ha competit en Campionats del Món per equips, Copes del Món i en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004…

S’inicià al Club Natació Olot, sota les ordres del seu pare, Àngel Robredo, i el 1996 passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i fitxà pel RCT Barcelona-1899 Com a júnior guanyà en dues ocasions l’Orange Bowl 1998, 2000 Ja en categoria absoluta fou campió de Catalunya 2000, 2003 i d’Espanya d’individual 2002 i de dobles 2000, amb Santiago Ventura També fou subcampió d’Espanya d’individual 2001 Al llarg de la seva carrera ha guanyat dotze títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Sopot 2001, 2007, Bastad 2006, 2008, Comte de Godó 2006,…

Germana d’ Emili Sánchez i Vicario , fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1989, fou quatre vegades campiona de Catalunya individual 1987-90 i cinc de dobles 1986-90, i cinc vegades campiona d’Espanya individual 1985, 1987, 1989, 1990, 1992 En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam, tres Roland Garros 1989, 1994, 1998 i un Obert dels Estats Units 1994, i en fou finalista vuit vegades més, a més d’imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA En dobles guanyà sis torneigs de Grand Slam l’Obert d’Austràlia 1992, amb H Sukova 1995, amb J Novotná 1996,…

La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…