Resultats de la cerca

Com a jugador de promoció el seu principal èxit fou el Campionat d’Espanya júnior el 1994 Posteriorment defensà els colors del Reial Club de Tennis Barcelona i aconseguí un triomf en el circuit de l’ATP el 1999 a San Marino La seva millor classificació en el rànquing mundial fou el 40è lloc

Es proclamà campió de Catalunya individual 1964 i dues vegades campió d’Espanya en la categoria de dobles mixtos fent parella amb Ana Maria Estalella 1964, 1966 Guanyà dues vegades el campionat social del Reial Club de Tennis Barcelona en categoria absoluta individual 1962, 1971 Abandonà l’alta competició i exercí com a president del Comitè de Classificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis

Professional des del 1998, entre el 2003 i el 2009 guanyà deu tornejos individuals de la categoria challenge L’any 2007 guanyà el torneig de dobles de l’ATP Tour de Viña del Mar, juntament amb Paul Capdeville La millor classificació en el rànquing de l’ATP en individuals l’assolí l’any 2007 amb el lloc 48 i en dobles amb el lloc 90 2004 Es retirà l’any 2011

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992…

Desenvolupà la seva carrera al Club Tennis Mataró Fou campió d’Espanya cadet 1981 i júnior 1983 Debutà com a professional el 1984 Destacà sobretot en dobles, i arribà a ser el número 68 del rànquing mundial el 1986, any que guanyà el torneig de Bordeus fent parella amb Jordi Arrese La seva millor classificació individual en l’ATP fou el lloc 81è 1987 Es retirà el 1993, tot i que el 2002 tornà a jugar diversos torneigs challenge arreu de l’Estat espanyol

Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA

Competí representant el Reial Club de Tennis Barcelona RCTB En l’àmbit individual guanyà dues vegades el torneig de Bogotà de terra batuda 2006, 2011 i tretze títols de categoria Challenger En la modalitat de dobles assolí trenta-tres títols Challenger i quatre més en el circuit professional femení Bogotà i Acapulco 2007, Barcelona 2008 i Båstad 2011 Al setembre del 2006 assolí la seva millor classificació individual, en situar-se en la posició quaranta del rànquing de la WTA Aquell mateix any aconseguí collocar-se en el lloc quaranta-cinc del rànquing mundial en la categoria de…

Membre del Club Tennis Barcino, el 1999 guanyà l’Orange Bowl Fou subcampiona d’Espanya de dobles amb C Martínez Granados 2006, campiona 2007, fent parella amb Núria Llagostera i subcampiona d’Espanya individual 2007 En individuals, ha guanyat cinc torneigs de la WTA, quatre en la categoria international Bogotà i Bastad 2009 i Bad Gastein i Seül 2011, i un en la Premier Roma 2010 Fent parella principalment amb Anabel Medina i Núria Llagostera, ha aconseguit quinze títols de dobles, quatre dels quals en categoria Premium Toronto i New Haven 2009 i Dubai 2010, 2011, i la Copa…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, s’entrena habitualment a l’Escola de Tennis Mataró Ha estat campió de 6 torneigs de l’ITF Challenger i finalista dels torneigs ATP de Casablanca 2012, São Paulo 2017, Montecarlo 2017, Quito 2018, Kitzbühel 2019 i Córdoba, Argentina 2021, i en dobles, fent parella amb l’argentí Carlos Berlocq, a Båstad Suècia el 2013 El 2016 guanyà el seu primer títol individual ATP al torneig de Båstad també es proclamà campió de Catalunya A l’abril del 2017 arribà a ocupar la posició 19 en el rànquing de l’ATP, la seva millor classificació Repetí…

Al llarg de la seva carrera com a jugador guanyà nou títols de Grand Slam open dels EUA 1946, 1947, Wimbledon 1947 i, en dobles, l’open dels EUA 1940, 1941, 1943, 1947 i Wimbledon 1946, 1947 Guanyà també la Copa Davis amb l’equip americà el 1946 i el 1947 Retirat el 1954 per una artritis a l’esquena, es dedicà des d’aleshores a defensar els drets i els interessos dels jugadors de tennis professionals, i amb aquest objectiu creà l’Associació de Tennis Professional ATP el 1972, organització que, si bé al capdavant de la qual protagonitzà el 1973 un enfrontament amb la Federació Internacional…