Resultats de la cerca

El 1985, als 17 anys, guanyà el torneig de Wimbledon, títol que revalidà el 1986 i el 1989 Guanyà també els open dels EUA 1989, i d’Austràlia 1991 i 1996, la Copa Davis 1989 i 1990 i el Masters 1988 i 1992 En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 guanyà la medalla d’or en dobles masculins amb M Stich Es retirà el 1999

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la…

El 1994 guanyà el seu primer torneig de la WTA Múrcia i començà a entrenar-se al Club de Tennis Barcino a les ordres de Joan Aguilera Guanyà l’Orange Bowl sub-16 1995 i l’Orange Bowl sub-18 1996 El 1996 també fou campiona d’Espanya per equips amb el Barcino 1996, guanyadora de la Continental Cup 1996 i subcampiona de la Reina Soisbault Cup per a menors de divuit anys D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya absolut dos anys consecutius 1996, 1997 Fou campiona d’Europa de seleccions femenines amb Espanya 1997 juntament amb Virginia Ruano i Gala…

Esportivament formada a Catalunya, arribà a ser número 1 del rànquing espanyol de tennis Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona 1899, destacà en el pàdel Guanyà set Campionats de Catalunya per equips 1998-2001, 2003, 2004, 2005, cinc per parelles femenines amb Marta Cano 2000, 2001, 2002, 2004, 2005 i dos per parelles mixtes 2001, 2003 Individualment, fou número 1 del rànquing català 2001-03 i guanyà el Màster Català 2002 També guanyà aquesta competició en dobles 2003, 2004, 2005 amb M Cano Amb la selecció catalana, assolí dos Campionats d’Espanya…

A catorze anys començà a competir en circuits internacionals Professional des del 2004, ha guanyat l’Open d’Austràlia 2008, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2019, 2020, 2021, 2023, el torneig de Wimbledon 2011, 2014, 2015, 2018, 2019, 2021 i 2022 i l’Open dels Estats Units 2011 i 2015 L’any 2016 guanyà el Roland Garros, trofeu amb el qual es convertí en el vuitè tennista de la història a guanyar els quatre títols del Grand Slam i en el tercer a guanyar-los consecutivament El 2021 es proclamà campió per segon cop del Roland Garros i guanyà el Masters 1000 de París, que…

S’inicià en el tennis al CT la Salut i es proclamà campió de Catalunya júnior 2001 A partir del 2005 es dedicà al pàdel i compaginà la competició en l’àmbit universitari i federatiu En el primer, guanyà cinc campionats catalans consecutius 2005-09 i tres d’estatals 2005, 2006, 2008 En l’altre, fou campió de Catalunya en tres ocasions 2008, 2009, 2010 i guanyà el Circuit Català de Pàdel 2009 i la Copa de Campions 2010, d’àmbit estatal Formà part del CT Castelldefels 2006-08 i, posteriorment, passà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual guanyà un…

Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips amb el seu club, el Reial Club de Tennis del Turó 1952, 1955 Posteriorment, guanyà nombrosos Campionats de Catalunya i Espanya de veterans Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià al Club Tennis Urgell i el 1989 fou campió d’Espanya en categoria infantil El 1992 fitxà pel Reial Club de Tennis Barcelona Debutà com a professional el 1995 El mateix any guanyà el seu primer torneig de l’ATP, a Kitzbühel El 1996 aconseguí tres títols Gstaad, San Marino i Bournemouth L’any 1997 s’imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l’any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d’Estoril Fent parella amb Àlex Corretja i Verdegay , guanyà…

Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols…

Competí representant el Club Esportiu Laietà Guanyà el Campionat d’Espanya en categoria cadet i, com a júnior, obtingué el torneig de Roland Garros i es proclamà campió d’Europa Guanyà tres títols Challenger del circuit ATP i arribà al número 68 del rànquing mundial 2001