Resultats de la cerca

A catorze anys començà a competir en circuits internacionals Professional des del 2004, ha guanyat l’Open d’Austràlia 2008, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2019, 2020, 2021, 2023, el torneig de Wimbledon 2011, 2014, 2015, 2018, 2019, 2021 i 2022 i l’Open dels Estats Units 2011 i 2015 L’any 2016 guanyà el Roland Garros, trofeu amb el qual es convertí en el vuitè tennista de la història a guanyar els quatre títols del Grand Slam i en el tercer a guanyar-los consecutivament El 2021 es proclamà campió per segon cop del Roland Garros i guanyà el Masters 1000 de París, que…

El 1982 fou campió d’Espanya més endavant, campió de l’ open de Florència 1985 i campió de Niça, Munic i Gstaad 1986 L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B Becker quan defensava l’Estat espanyol en la Copa Davis Amb E Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats foren finalistes a Wimbledon 1987, guanyaren el torneig dels EUA 1988 i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül 1988

Format al Club de Tennis Avilés, ingressà gràcies a una beca a la Residència Joaquim Blume de Barcelona Formà part de l’equip espanyol júnior que va guanyar la Sunshine Cup 1978 Com a professional guanyà el trofeu de Cuneo 1981 i el de Tunísia 1982 Posteriorment feu d’entrenador Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis en dues etapes 1993-95 i 2000-05, títol que guanyà el 2004 juntament amb Jordi Arrese i Josep Perlas com a màxims responsables També fou director de tennis del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1993-2007

A quinze anys vencé a l’Orange Bowl del 1971, prova que tornà a guanyar l’any següent juntament amb el campionat juvenil de Wimbledon El 1972 debutà a la Copa Davis, que guanyà als dinou anys 1975 Els anys 1976, 1978, 1980 i 1981 fou finalista a Flushing Meadows Es destaquen els cinc triomfs consecutius a Wimbledon en 1976-80 i les victòries a Roland Garros els anys 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1981, així com el Masters 1979 i 1980, el campionat mundial 1978 i 1979, el campionat de WCT el 1974 i 1976 i molts altres torneigs en els cinc continents El 1983 es retirà del tennis de…

Resident als Estats Units des dels set anys, debutà al circuit professional el 2001 i obtingué el primer títol de Grand Slam als disset anys, en guanyar el torneig de Wimbledon del 2004 Posteriorment es proclamà vencedora de l’Obert dels Estats Units 2006, de l’Obert d’Austràlia 2008 i de Roland Garros 2012 i 2014 El 2012 fou finalista als individuals femenins dels Jocs Olímpics de Londres davant de Serena Williams Simultàniament desenvolupà una carrera destacada com a model que l’ha projectat més enllà de l’àmbit esportiu i l’ha convertit en una de les esportistes amb més…

Format a la Federació Catalana de Tennis, entrà al circuit professional el 2000 Ha estat un cop finalista 2007 i un altre semifinalista de la Copa Masters 2011, un cop finalista de Roland Garros 2013 i dos cops semifinalista de l’Obert del Estats Units 2007, 2012 i de l’Obert d’Austràlia 2011, 2013 L’any 2012 guanyà l’ATP Masters Series de París, de la qual havia estat finalista a Xangai el 2007 Les seves millors temporades han estat el 2013, en què aconseguí la tercera posició en la classificació mundial de l’ATP i, en segon lloc, les del 2007, el 2011 i el 2012, en què fou cinquè Ha guanyat…

Professional des del 1998, de l’octubre del 2002 al novembre del 2016 se situà entre els 10 primers llocs de l’ATP, i és el tennista amb el rècord de setmanes en el número 1 de la classificació, tant en nombre absolut 303 al febrer del 2018 com en setmanes consecutives 237, posició que ha ocupat des del febrer de 2004 a l'agost del 2008, del juliol de 2009 al juny del 2010, del juliol al novembre del 2012 i des del febrer del 2018 Jugador molt complet i amb un gran domini de totes les superfícies, té com a principal rival Rafael Nadal L’any 2017 posseïa el rècord de victòries en el circuit…

S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món  Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en categoria individual i tres…

Germà d’ Arantxa Sánchez i Vicario Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984 Fou campió de Catalunya individual 1986, 1988, 1989, 1993 i de dobles 1986-89, 1992, 1993, 1995, cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier També fou campió d’Espanya individual 1983, 1985, 1986, 1988, 1989 i de dobles 1985, 1986, 1988, 1989, sempre amb S Casal En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series Roma, 1991 i catorze de l’ATP Tour En dobles guanyà tres títols de Grand Slam –Roland Garros 1988, amb Andrés Gómez, Obert…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, entrà en el tennis professional el 2003, després d’haver guanyat nombrosos trofeus ja des de la infància Formà part de l’equip espanyol que obtingué la Copa Davis el 2004, el 2008, el 2009, el 2011 i el 2019 En el circuit del Grand Slam, el 2005 guanyà per primer cop el Roland Garros, que tornà a aconseguir el 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013 victòria amb la qual superà el rècord de les aconseguides successivament per Bjorn Borg , 2014, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2022, i ha guanyat també el torneig de Wimbledon el 2008 i el 2010, l’Obert d’…