Resultats de la cerca

Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants Austràlia, 1934 Roland Garros, 1935 Wimbledon, 1934, 1935 i 1936 i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936, si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya 1933, 1934, 1935 i 1936 Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set El 1929 havia estat campió del món de ping-pong

Jugà al Club Tennis Barcino El 1980 guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya júnior Fou campiona de Catalunya absoluta 1984 i participà en setze partits de la Copa Federació entre el 1982 i el 1986, tant en dobles com en individuals El 1986 fou subcampiona d’Espanya de clubs Deu anys després, el 1996, capitanejant l’equip femení del Barcino aconseguí el títol de campiona d’Espanya de clubs Com a entrenadora de la selecció espanyola, dirigí l’equip femení que jugà l’Orange Bowl 1986 i posteriorment, el 1988, entrenà Conchita Martínez, entre d’altres Participà en el Campionat…

S’inicià en el Reial Club de Tennis Barcelona i el 1969 guanyà el Trofeu Comte de Godó Especialista en terra batuda, guanyà 16 torneigs del circuit professional en individuals En dobles aconseguí la victòria en tres torneigs i, fent equip amb Manuel Orantes, aconseguí la Copa de les Nacions per Espanya 1978, 1983 Disputà també 39 partits de la Copa Davis amb Espanya L’any 1983 arribà a la seva posició més alta en el rànquing de l’ATP 6è en individuals El 1985 es retirà i inicià la seva carrera com a tècnic, principalment als EUA, entrenant, entre d’altres, Jim Courier, Michael…

Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a vuitens de final…

Nasqué el 1913 com a successora de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona Mantingué els llaços amb el tennis internacional promovent partits amistosos contra grans clubs europeus i apostà pel desenvolupament dels clubs i per la formació de jugadors El 1923 organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic palau de la Indústria del parc de la Ciutadella La popularitat del tennis augmentà i l’associació prengué protagonisme organitzant els Campionats de Catalunya i establint les diferents categories i especialitats Cal destacar la presidència del lingüista Pompeu Fabra…

Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la majoria…

Especialista en terra batuda, debutà el 1982 i jugà 14 temporades com a professional amb un balanç de 224 victòries i 210 derrotes Fou medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aconseguí sis títols de l’ATP i fou finalista en sis més També guanyà quatre títols en dobles, tots en terra batuda Participà en tots els torneigs del Grand Slam, especialment en Roland Garros L’any 1991 arribà a la posició vint-i-tres del rànquing mundial Jugà tres partits de la Copa Davis entre el 1989 i el 1992 i fou el capità de l’equip espanyol de Copa Davis 2001-04 compartint el càrrec…

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc…

El tennis amb cadira de rodes és un esport practicat per persones amb discapacitat física que utilitzen una cadira de rodes molt lleugera i amb molta mobilitat Els partits són individuals o de dobles, tant en homes com en dones, i segueixen les normes del tennis tradicional, amb l’única diferència que es permet que la pilota boti dues vegades, sempre que el primer bot sigui dins dels límits de la pista Fou un esport d’exhibició durant els Jocs Paralímpics de Seül 1988 i es convertí en esport paralímpic als Jocs de Barcelona 1992 A Catalunya, aquesta pràctica la regula la…

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992…