Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
Güel
.jpg)
Aspecte del campanar de l'església parroquial de Güel
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic municipi
Antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic català, incorporat el 1972 al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…
Chamartín de la Rosa
Antic municipi
Antic municipi de Madrid, ciutat a la qual fou incorporat el 1947.
Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu
Josep Robert Serra
Rem
Remer.
Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Jordi Robert Serra
Rem
Remer.
Vinculat al Club Natació Banyoles, fou triple campió d’Espanya 1974, 1975, 1976 en quatre i vuit amb timoner
S. Riera
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya d’outrigger de vuit 1946
Eliseo Morales Walter
Rem
Remer.
Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i aconseguí cinc Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya 1923-27, participant en outriggers de quatre i de vuit amb timoner També disputà els Jocs Olímpics de París 1924 i diverses regates internacionals
David Morales Paz
Rem
Remer i entrenador.
Format al Club Nàutic Amposta, fou sis cops campió d’Espanya en categories inferiors, assolí la medalla de bronze en quatre sense timoner al Mundial juvenil 1995 i es proclamà campió del món sub-23 en dos sense timoner, juntament amb Tommy Llambrich 1999 En la categoria absoluta, fou quatre cops campió d’Espanya en dos sense timoner 2002, en quatre sense timoner 2002, 2005 i en quatre amb timoner 2004 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 –en quatre sense timoner – i quatre Campionats del Món Un cop retirat, exercí com a entrenador al Club Nàutic Amposta, fou…
Riera
Rem
Remer.
Amb el Reial Club Marítim de Barcelona, aconseguí el Campionat d’Espanya d’outrigger de quatre amb timoner 1929 i el d’outrigger de vuit amb timoner 1932, 1933
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina