Resultats de la cerca

Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…

Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…

Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…

Esportista que ha conquerit més medalles en els jocs olímpics dues d’argent una als Jocs Olímpics de Montreal del 1976 amb l’equip de K4—1 000 metres, amb Díaz Flor, Esteban Celorrio i Ramon Misioné i l’altra als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb el K2—500 metres, amb Guillermo del Riego i una de bronze als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb K2—1 000 metres, amb Ramos Misioné Retirat de l’alta competició, ha estat membre del Consejo Superior de Deportes i el màxim responsable de l’oficina permanent de Madrid del COOB'92 A la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona fou l’…

Membre del Club Nàutic Amposta, des de l’any 2015 competeix amb l’equip de la Universitat d’Ohio gràcies a una beca Fent parella amb Anna Boada, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 En el Campionat d’Europa del 2019 es proclamà campiona de la modalitat doble escull fent parella amb la basca Virgínia Díaz, i ambdues foren subcampiones del Campionat d’Europa del 2020 en la categoria de dos sense timoner

Membre del Club Esportiu Olímpic Barcelona Participà en el Campionat del Món 2015 i d'Europa 2015 i, fent parella amb Aina Cid, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 A l’abril del 2019 anuncià es retirà de la competició

Format al Club de Rem Tortosa, des de l’any 2015 formà part de l’equip Grêmio Náutico União de Porto Alegre Brasil Participà amb l’equip brasiler de rem en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, en la categoria de doble scull lleuger És germà del també remer Pau Vela

Fou un dels pioners del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diferents títols en outrigger de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1928, 1929, 1930 i de Catalunya 1930 en outrigger de vuit amb timoner fou campió d’Espanya 1929, 1930, 1935, 1944 i de Catalunya 1929, 1930, i en iols de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1929, de Catalunya 1930 i competí en l’Europeu 1930

Fou un dels integrants més destacats del Reial Club Nàutic de Tarragona a la dècada de 1950 Es proclamà campió d’Espanya en diferents embarcacions 1950, 1956, 1957, 1959, i destacà en quatre i en vuit amb timoner

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1947 i en iol de quatre amb timoner 1948, i subcampió en iol de dos amb timoner 1949 En l’àmbit estatal, fou subcampió en iol de quatre amb timoner 1947 i en outrigger de vuit 1949, i tercer classificat en aquesta darrera prova 1948