Resultats de la cerca

Format al Club Nàutic Amposta, fou sis cops campió d’Espanya en categories inferiors, assolí la medalla de bronze en quatre sense timoner al Mundial juvenil 1995 i es proclamà campió del món sub-23 en dos sense timoner, juntament amb Tommy Llambrich 1999 En la categoria absoluta, fou quatre cops campió d’Espanya en dos sense timoner 2002, en quatre sense timoner 2002, 2005 i en quatre amb timoner 2004 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 –en quatre sense timoner – i quatre Campionats del Món Un cop retirat, exercí com a entrenador al Club Nàutic Amposta, fou…

Especialista d’eslàlom en aigües braves en classe C-2 canoa doble, competeix a les files del Club Cadí Canoë-Kayak Guanyà el XXIII eslàlom internacional del Bidasoa 2002 i el Campionat d’Espanya en categoria C-2 2003, i quedà segon classificat l’any següent Es classificà en tercera posició al Campionat d’Espanya 2007, on també aconseguí el títol per equips Fou tercer en la Copa Catalana 2010 El 2007 rebé el premi de la Secretaria General de l’Esport pels resultats obtinguts en les competicions espanyoles i internacionals

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, en el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya d’outrigger de vuit amb timoner 1946, 1948, un Campionat de Catalunya de canoa 1950 i dos Campionats d’Espanya de iol de quatre amb timoner 1951, 1953 També aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1956, 1957

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak, i fou campió d’Espanya cadet i juvenil en eslàlom Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món júnior 1994 i diverses edicions de la Copa del Món També participà en el Campionat del Món d’estil lliure 1999, 2000 Treballà com a monitor de piragüisme al Canoë-Kayak, al Parc Olímpic del Segre i al club Roc Roi

Membre del Club Nàutic Amposta, en categories inferiors fou medalla de bronze en el Mundial juvenil en quatre sense timoner 1995 i subcampió mundial sub-23 en doble scull 1998 Com a absolut, fou campió d’Espanya en dos sense timoner 1996 i en quatre scull 1998, 2000, subcampió en vuit amb timoner 1999 i tercer en quatre scull 2001 Fou medalla de bronze en vuit amb timoner a la Copa del Món 1996

Es formà i competí sempre pel Club Nàutic Amposta, a excepció de la temporada 1993, en què formà part del Reial Club Marítim de Barcelona Guanyà nombrosos Campionats de Catalunya i deu títols d’Espanya, la majoria en les especialitats de quatre amb timoner 1997, 1998, 2004 i sense 2002, 2005 Competí en cinc Campionats del Món 1994-98

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak Fou campió de Catalunya i d’Espanya en C-2, juntament amb David Alsina Entre el 2000 i el 2003, aconseguí diversos podis en Campionats i Copes d’Espanya Disputà el Campionat del Món organitzat al Parc Olímpic del Segre 1999 L’any 2005 es desvinculà de la pràctica del piragüisme

Format al Sícoris Club, a principi de la dècada de 1970 s’incorporà al Club Antorcha Aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal i català, tant en K1 com en K2, fent parella amb David Pajuelo Participà en el Campionat del Món d’aigües tranquilles 1975 i en el Campionat del Món en eslàlom 1977 Guanyà el Descens Internacional de l’Éssera en K1 1979 Es retirà a principi dels anys vuitanta, però retornà a la competició en categoria màster amb el Sícoris Club Formà part de la Federació Catalana de Piragüisme com a delegat dels esportistes d’aigües tranquilles És tècnic estatal de…

Fundat el 1949, també té una secció de llagut català El 1968 organitzà la primera edició de la baixada nedant Tortosa – Amposta i el 1969 acollí el primer Campionat de Catalunya de rem Impulsà la creació de la Federació de Tarragona de Rem 1974 El 1983 promogué l’Ascens i Descens de l’Ebre entre Amposta i Tortosa Per motius burocràtics, entre el 1981 i el 1986 prengué el nom de Club de Rem Amposta Des del 1989 les seves installacions acullen el Centre de Tecnificació de les Terres de l’Ebre En l’àmbit competitiu, guanyà catorze edicions del Campionat de Catalunya de clubs Trenta dels seus…

Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…