Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jaume Giral Casanovas
Rem
Remer.
Vinculat al Club de Mar Barcelona, fou campió d’Espanya 1921 i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves de quatre i vuit amb timoner Fou president de la Federació Espanyola de Societats de Rem 1938-40 En la postguerra fou el primer president de la Federació Regional Catalana
Antonio Campiani Castellari
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou doble campió d’Espanya 1926, 1927 en la classe esquif Gran impulsor d’aquest esport, presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1932-33 i també la catalana En honor seu, el 1933 el RCMB instituí un trofeu amb el seu nom
Campionat del Món de Rem
Rem
Competició internacional de rem disputada anualment.
Organitzada per la Federació Internacional de Societats de Rem, la primera edició tingué lloc a Lucerna Suïssa el 1962 La 34a edició, coorganitzada amb la Federació Espanyola de Rem, es disputà a l’estany de Banyoles entre el 27 de juliol i l’1 d’agost de 2004 Es competí en diverses modalitats de rem no olímpiques Itàlia fou el país que aconseguí més medalles tres d’or i dues d’argent
Joan Camps Mas
Rem
Pioner del rem a Catalunya.
Comodor del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, del qual també formà part de la junta directiva Disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900 Guanyà tres Campionats d’Espanya al principi del segle XX, el darrer en la categoria de vuit amb timoner 1924 Presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1918-25 i, després de la seva mort, el RCMB instituí el 1925 un trofeu internacional de regates amb el seu nom
rem adaptat
Rem
Rem practicat per persones amb discapacitat física.
El 2005 la Federació Internacional de Societats de Rem FISA n’organitzà les primeres competicions internacionals Debutà com a esport paralímpic en els Jocs de Pequín 2008, on es disputaren proves de 1000 m en quatre categories Dues d’individuals, masculina i femenina, reservades a remers amb mínima funcionalitat de tronc o sense una per a embarcacions de dos remers amb moviment de tronc, però sense la força necessària a les extremitats inferiors per a fer lliscar el seient i propulsar l’embarcació, i una altra per a quatre tripulants que poden fer lliscar el seient de l’…
rem

Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…