Resultats de la cerca

Entrenador d’aigües braves i responsable de la secció de piragüisme del Sícoris Club de Lleida També és secretari de la Federació Catalana de Piragüisme i president de la delegació provincial de Lleida Ha exercit d’àrbitre en competicions estatals i, des del principi dels anys 2000, ha estat jutge en diverses edicions de la Copa del Món d’eslàlom a la Seu d’Urgell

S’inicià al Club Sícoris de Lleida A partir del 2004 formà part de l’equip estatal de descens, i participà en diverses competicions internacionals com els Campionats del Món 2004, 2006, 2008, 2010, 2011 Aconseguí diverses medalles en competicions com per exemple el Campionat d’Espanya d’Esprint 2012 És tècnic en piragüisme de descens i d’aigües tranquilles i exercí d’encarregat de la zona de tecnificació de piragüisme d’aigües tranquilles de Lleida 2007-09 També fou tècnic de l’equip estatal júnior de descens en aigües braves

Membre del Club Nàutic Amposta, aviat s’inicià en les tasques d’entrenador al mateix club 1978-84 Ha estat seleccionador estatal del pes lleuger en diferents etapes 1983-84, 1993-96 i des del 2004, director tècnic de la federació espanyola 1985-86, de la federació catalana 1987-97 i des del 2004 i entrenador del CN Banyoles 1998-2004 També és entrenador del programa de desenvolupament internacional de rem En el seu palmarès com a tècnic, té cinc títols mundials, dos subcampionats i sis bronzes, a més de dos diplomes olímpics Rebé la insígnia d’or de la Federació Espanyola de Rem i la medalla…

Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i fundador del Club de Rem Ruber Es proclamà campió d’Espanya en deu ocasions, entre les quals en embarcacions de vuit amb timoner 1923, 1924, 1928 i quatre amb timoner 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en iol de vuit amb timoner Posteriorment, es dedicà a entrenar i fou director tècnic de la Federació Espanyola de Rem 1967-70

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

S’inicià en el piragüisme al Club Piragüisme Salt-Ter Fou campió de Catalunya en la categoria cadet 2005, júnior 2009 i sènior 2010, i campió d’Espanya cadet 2007 i júnior 2009 Des de l’any 2006 és membre de l’equip estatal de piragüisme com a internacional, competí en diversos Campionats d’Europa i del Món en les categories K1, C1 i OC1 Guanyà la medalla de bronze en OC1 al Campionat d’Europa 2010 Exerceix com a tècnic en el Club Piragüisme Salt-Ter des del 2008

Fou integrant del Club Nàutic Amposta i també durant algunes temporades del Club Natació Banyoles Es proclamà campió d’Espanya en dos i en quatre sense timoner 1994 i en quatre scull 1998 També fou subcampió estatal en dos sense timoner 1995 i en vuit amb timoner 1999 Exercint com a timoner de l’embarcació de vuit, amb la selecció espanyola assolí una medalla d’or 1983 i una de bronze 1984 en els Campionats del Món Un cop retirat, fou entrenador del Club Nàutic Amposta 1995-2002 Des del 2002 és secretari tècnic de la Federació Catalana de Rem

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1990 debutà en C1 a la Copa d’Europa d’eslàlom A partir d’aquest any formà part de la selecció estatal i participà en diverses edicions de la Copa del Món de l’especialitat Participà en la prova d’aigües braves en la modalitat C1 dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en la modalitat C2, juntament amb Toni Herreros, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment formà part del cos tècnic de la selecció estatal És entrenador del centre de tecnificació de piragüisme de la Seu d’Urgell

Format al Sícoris Club, a principi de la dècada de 1970 s’incorporà al Club Antorcha Aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal i català, tant en K1 com en K2, fent parella amb David Pajuelo Participà en el Campionat del Món d’aigües tranquilles 1975 i en el Campionat del Món en eslàlom 1977 Guanyà el Descens Internacional de l’Éssera en K1 1979 Es retirà a principi dels anys vuitanta, però retornà a la competició en categoria màster amb el Sícoris Club Formà part de la Federació Catalana de Piragüisme com a delegat dels esportistes d’aigües tranquilles És tècnic estatal de piragüisme

Es formà al Club Nàutic Amposta i fou campió d’Espanya cadet en quatre scull 1985 i campió d’Europa sub-23 en doble scull 1992 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en dos sense timoner 1989, 1990, en doble scull 1989 i en esquif 1993, 1994, 1995 Aconseguí dues medalles de plata als Jocs Mediterranis, en quatre scull i en doble scull 1993, i una de bronze en quatre scull 1991 Competí en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en els d’Atlanta 1996 en doble scull, i prengué part en quatre Mundials 1991, 1993, 1994, 1995 Deixà l’alta competició el 1996 i fou director tècnic de la…