Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
coma del Forn
Coma
Coma dels municipis de Talavera (Segarra) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Fórnols de Cadí
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), enlairat a 1.285 m d’altitud, damunt el vessant dret de la vall de la Vansa.
Les cases tenen teulades amb doble vessant, balconades de fusta a la façana i eixides amb arcs als darreres Són agrupades entorn de l’església parroquial de Sant Climent Aquesta església, reconstruïda en època moderna conserva encara un dels murs romànics, té un campanar de torre sobre un angle de la façana aquesta té un portal adovellat i un ull de bou a sobre S'hi conserva una còpia moderna d’una imatge romànica i un fragment d’un retaule gòtic dedicat a sant Climent Al poble hi ha la capella del Roser, barroca, i no gaire lluny, restes de l’antic castell de Fórnols Hom celebra la festa…
Fontscaldes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), al N de la ciutat, al peu del coll de Lilla.
L’església parroquial és dedicada a sant Simó El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya actualment al Museu Arqueològic de Barcelona, dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional s obretot motius vegetals estilitzats
el Talladell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a la dreta del riu d’Ondara, estès per un fort pendent encarat a migdia i emmarcat per dues serres. Té 390 m d’altitud al carrer de Dalt i 360 al carrer Major.
El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…
Surroca de Baix
Poble
Poble del municipi d’Ogassa (Ripollès).
Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan
Sant Pau de la Guàrdia
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural
Riudovelles
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat al NE del terme, en un turó (450 m) al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil, a 100 m de la carretera de Tàrrega a Guissona.
El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’algunes cases…
Altet
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 356 m alt., al SW de la Figuerosa, entre el turó del castell d’Altet i el reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega, vora la carretera d’aquesta ciutat a Ponts.
La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli…
Claravalls
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a l’E del tossal de l’Espígol, a 337 m alt., al sector NW del municipi.
Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…
l’Oliveral
Poble
Poble, juntament amb Castellar i el Forn d'Alcedo, del municipi de València (Horta), al S de la ciutat.