Resultats de la cerca

Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d'Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella

La nova església parroquial de Sant Andreu data de la fi del segle XVIII i és situada en el nucli modern del poble A Maians cal mencionar el Centre Agrícola Recreatiu de Maians 1983 Hom celebra la festa major de primavera el tercer diumenge de maig i la festa major, al novembre, el diumenge més proper a Sant Andreu La crònica de l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, l’any 927, fa esment del castell de Maians, entre les heretats que el fundador Salla oferia com a garantia de continuïtat del cenobi Els abats i els monjos de Sant Benet gaudiren sempre més de la…

L’antiga quadra de Serra-sanç Serra d’en Sanç, s’estén en un altiplà 410 m, al N del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951 Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé…

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet , que, per la dreta del riu, deriva l’aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet amb una potència de 12 200 kW i una producció mitjana de 60 905 000 kWh la mateixa aigua és conduïda després cap a la central del Pont de Suert

La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques

És format per dos nuclis, el principal, al voltant de Santa Maria de Taüll , i un segon, en forma de carrer allargassat, que s’estén fins prop de l’església de Sant Climent de Taüll i que té part de l’església antiga de Sant Martí El 1970 es descobriren, adossats a l’edifici que servia d’escola, dos absis romànics, un d’ells del segle XI amb arcuacions i bandes llombardes, i restes dels murs de l’antiga església de Sant Martí, que donà nom a la font de Sant Martí i al riu de Sant Martí i sembla haver estat la primitiva parroquial Els indicis apunten que aquesta església s’esfondrà per una…

És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou una primitiva…

El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al s X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica

Fou unit al municipi de la vila a mitjan s XIX

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…