Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Vallformosa
Poble
Poble del municipi de Rajadell (Bages), al vessant de migdia de la serra del Coll, divisòria d’aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell.
La villa de Vallformosa és documentada en una butlla del 978 L’església de Sant Salvador, annexa a l’actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d’ençà del s XI
Torroella de Baix
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles.
El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa Des del s XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages A partir dels anys cinquanta hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metallúrgic i de materials de construcció
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…
Vilafruns
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Balsareny (Bages), a l’extrem meridional del terme, a la dreta del Llobregat i a l’entrada del congost de Sallent.
És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats i teixits i de la mina de potassa Es conserven les ruïnes d’una antiga església de Santa Cecília, documentada al segle X El temple modern, construït per al servei religiós de la colònia minera, és dedicat a santa Bàrbara
Viu de Llevata
Poble
Poble (1.239 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat al vessant occidental del turó (1.301 m) que coronava l’antic castell de Viu (l’església del qual esdevingué monestir de Viu).
De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons
Cardet
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses.
La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l’hostal de les Cabanasses La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix
Camps
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
Iran
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), enlairat a 1 288 m d’altitud, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor Formava municipi independent a mitjan s XIX
Fals
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’escau el dia de…
Barruera
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi de la Vall de Boí
, a l’Alta Ribagorça.
És a la vall de Boí, a la riba dreta de la Noguera de Tor L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Feliu Fins el 1996, el poble donà nom al terme municipal