Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Monesma de San Juan
Poble
Poble del municipi d’Ilche, Aragó, al Somontano.
Pertangué, fins el 1956, al bisbat de Lleida
la Manresana
![](/sites/default/files/media/FOTO/A086988.jpg)
Torre mestra del castell de la Manresana (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi dels Prats de Rei (Anoia), situat al SE de la vila.
L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126 El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei
Navarri
Poble
Poble del municipi de Foradada de Toscar, situat a la dreta de l’Éssera, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Mirambell
![](/sites/default/files/media/FOTO/Mirambell.jpg)
Panoràmica del poble de Mirambell
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al S del terme, prop de la vila de Calaf.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere
Miralles de Copons
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Salvador_de_ Miralles.jpg)
Vista de l'església de Sant Salvador de Miralles
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), al N del terme.
De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella Pertanyia a la baronia de Segur
Muro de Roda
Poble
Poble i antic municipi de la Fova de Terrantona (Aragó), aturonat, a 1.021 m alt., i envoltat d’una muralla.
Selgua
Poble
Poble de la província d’Osca, Aragó, al Somontano de Barbastre, a la dreta del Cinca, davant Montsó, municipi al qual pertany.
De la seva estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa derivava, fins fa poc, una branca a Barbastre Pertany a la diòcesi de Lleida
el Soler
Poble
Poble del municipi de Graus, Aragó, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Isàvena, prop del límit amb el terme català de Güel, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere.
Al s XIX formà part del municipi de Torrelabat i el Soler
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
Sin
Poble
Poble (1 218 m alt.) i antic municipi (fins el 1970) del terme de Tella-Sin, de la vall de Gistau, a Sobrarb (Aragó), en un coster, al vessant de la dreta del barranc de la Salina.