Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Llavorre
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, enlairat a 1 300 m, en una vall lateral de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Formava ajuntament a mitjan s XIX
Llarvén
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà) —del d’Enviny fins el 1970—, a l’esquerra del barranc de Montardit, al SW del cap del municipi.
L’església Santa Coloma depèn de la de Montardit
Lladrós
![](/sites/default/files/media/FOTO/3687701826_6113ebb84f_z.jpg)
Lladrós (Pallars Sobirà)
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.019 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont Formà municipi al segle XX
les Llacunes
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a la confluència de la coma Sarrera amb el riu del Cantó.
L’església parroquial esmentada ja el 839 és dedicada a sant Martí El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte d’Urgell Guillem Fou possessió dels vescomtes de Vilamur
Jou
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou
.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat
Ancs
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars, del Pallars Sobirà.
Situat a 1454 m d’altitud, a la dreta del riu d’Ancs , que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa
Anàs
Poble
Poble del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat a 1 131 m alt., al Vallat d’Estaon, a la dreta de la ribera d’Estaon.
De la seva parròquia Sant Romà depengué l’església de Bonestarre
Altron
![](/sites/default/files/media/FOTO/A021888.jpg)
Vista panoràmica del poble d’Altron (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àssua (935 m alt.), a la dreta del riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall.
Formà part del vescomtat de Castellbò, en el quarter de Rialb i vall d’Àssua, des del 1460 Fou municipi independent fins el 1976, any en què fou annexat a Sort Comprenia els nuclis d’Altron, cap de municipi, Sorre, Bernui i el despoblat d’Espós Poble agrícola, per la proximitat de l’estació d’esquí de Llessui s’hi ha desenvolupat el turisme L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní i a llevant del poble hi ha l’oratori de Montserrat
Alpatró
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat a 267 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera, al peu de la penya Foradada.
És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja
Alós d’Isil
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099908.jpg)
Alós d’Isil (Alt Àneu)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars.
És situat a 1280 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alós o de Salau Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aula, es troben les bordes d’Alós L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda Alós d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839