Resultats de la cerca

És situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d'Àneu Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d' Alt Àneu

Es troba a l’esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs Lloc de moriscs de la fillola d’Ondara, tenia 22 focs el 1609

De la seva església parroquial Santa Coloma depèn l’església de Sant Joan, arruïnada

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera

És situat a la vall d’Àssua, a la dreta del riu Pamano Al s XIX formà el municipi de Saurí i Menauri De l’església parroquial Sant Víctor depèn l’antic terme de Menauri En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cella o monestir de Saurí , que l’any 979 ja era regit per un prevere Hom en desconeix l’origen i la filiació

L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839 La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre

La seva església parroquial Santa Coloma depèn de la de Malmercat Formà part del vescomtat de Vilamur

És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un municipi independent…

L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà…

La seva església parroquial Sant Romà era annexa de la de Baén La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri