Resultats de la cerca

Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica

Al s XIX depenia de Sant Esteve de la Riba Fins el 1974 formà part del terme de Viladonja

Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de SantPere Sallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors

Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan

De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella Pertanyia a la baronia de Segur

L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní

És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…

La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia arribà a un cens…

Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès L’església, del segle XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686 Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles Resta l’edifici romànic, amb modificacions posteriors