Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
el Palmar
Poble
Poble del municipi de València (Horta), situat a l’extrem sud-oriental de l'Albufera
.
El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua illa del Palmar llevat de la comunicació per carretera Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo A la fi del s XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera les calades eren…
Borbotó
Poble
Poble (borbotoners) del municipi de València, situat 3,5 km al nord de la ciutat.
El seu terme és regat per la séquia de Montcada Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple el qual la donà a poblar el 1245, del qual formà part la comanda de Borbotó extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada L’església parroquial de Santa Anna del segle XVII depèn de la de Carpesa conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns
la Llavinera

Detall d'una casa del poble de la Llavinera
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), aturonat a 723 m alt., al sector meridional del terme.
Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors
Castellar
Poble
Poble, juntament amb l’Oliveral
i el Forn d’Alcedo
del municipi de València (Horta), al sud de la ciutat, sorgit al segle XIX.
És un centre de fabricació d’alcohols L’església és parroquial des del 1902
Massarrojos
Poble
Poble (massarrogins) del municipi de València, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la séquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera.
Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos L’església parroquial Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria és del s XVII, i depèn de la parròquia de Montcada El municipi fou annexat al de València el 1898
Miralles de Copons

Vista de l'església de Sant Salvador de Miralles
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), al N del terme.
De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella Pertanyia a la baronia de Segur
Mauella
Poble
Poble del municipi de València, a 8 km de la capital.
Juntament amb Teuladella, forma un enclavament 1,08 km 2 73 h 1996, mauellans entre els termes d’Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl L’església Sant Benet depèn de la d’Albalat dels Sorells El municipi fou annexat a València el 1891
l’Oliveral
Poble
Poble, juntament amb Castellar i el Forn d'Alcedo, del municipi de València (Horta), al S de la ciutat.
Sant Puvim

Vista de l'església de Sant Puvim
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Veciana (Anoia), situat al peu de la carretera dels Prats de Rei a Igualada per Copons.
Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès L’església, del segle XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686 Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles Resta l’edifici romànic, amb modificacions posteriors
Sant Pesselaç

Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades