Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Merlant
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector nord-oest del terme, a l’esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l’esquerra del Ser.
L’església parroquial depenia de la de Porqueres
Orfes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), a la dreta del Fluvià, al sector N del terme.
El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155 l’edifici romànic fou substituït el 1771 per l’actual, neoclàssic
Ollers
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), de poblament disseminat, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector nord del terme.
L’església parroquial, de la qual depèn la de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada
les Olives de Sant Esteve de Guialbes
Poble
Poble de caràcter disseminat del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de la Farga, al S de Sant Esteve de Guialbes.
El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives , filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà El 1314 hi havia un prior i quatre canonges Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del s XIV l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al s XVIII
Sords
Poble
Poble disseminat del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formà part de la batllia reial de Cornellà
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
Terradelles
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop de la riera de Cinyana, al S del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona
Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
Seguers de Sant Pere
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble i antiga quadra del municipi dels Prats de Rei (Anoia), a l’extrem nord-oriental del terme, gairebé dins el d’Aguilar de Boixadors.
La quadra pertanyia a la sotsvegueria dels Prats de Rei, i el 1788 fou incorporada amb Solanelles i de Puigdemàger als Prats de Rei L’església dedicada a sant Pere i sant Feliu 1152 fou sufragània de Sant Miquel de Castellar entre els s XIV i XIX El 1878 fou creada parròquia, amb 20 famílies, algunes d’elles del terme d’Aguilar
Santa Maria del Camí
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons.
Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual Al s XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí