Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Santa Càndia
© Fototeca.cat
Poble
Poble i actual cap del municipi d’Orpí (Anoia), a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic s XIV, ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques
l’Astor
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Pujalt (Anoia) situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
L’església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur Al nord hi ha les restes del castell de Montesquiu
la Fortesa
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), a l’altiplà de Calaf, al NE d’aquesta vila.
El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…
Dusfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi
Sant Pesselaç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Boixadors
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), situat a la capçalera de la riera de Rajadell; de la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m d’altitud, hi ha l’antic castell de Boixadors , restaurat, centre de la baronia de Boixadors coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors , pertanyent a la família del mateix nom El 1425 passà als Foixà, el 1622 als Salvà, i el 1725 als Xatmar
la Beguda Alta
Poble
Poble del municipi de Masquefa (Anoia) situat a 282 m d’altitud, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels municipis de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).
Hi ha l’estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada L’església està dedicada a la Immaculada Concepció Destaca la masia de Can Bac Fins el 28 d’agost de 2018 el poble era dividit en tres municipis de tres comarques diferents Masquefa Anoia, Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat i Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès Una mancomunitat dels tres municipis gestionava conjuntament els serveis de la Beguda Alta
Albarells
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), situat a uns 610 m d’altitud dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida, englobat amb Porquerisses.
L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat
Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
Sant Pau de la Guàrdia
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural