Resultats de la cerca

El lloc era de la jurisdicció de la collegiata de Tremp

Enlairat i protegit per un impressionant esperó rocós, presideix les cases l’església parroquial de Sant Andreu, que depèn de la d’Erinyà Més a ponent i prop de la capçalera del barranc hi ha la petita ermita de Sant Marc i més al N, als vessants del bosc de Serradell , ja dins la serra de Camporan ,  es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Aleix , de tradició romànica Fins el 1969 era el centre del municipi de Toralla i Serradell

Prop seu hi havia l’antic monestir de Sentís

Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom féu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a Bernat III…

L’església parroquial és dedicada a santa Maria El castell de Segura , del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123, que Berenguer Sendred el deixà al seu fill Arnau El 1150 depenia dels Cervera, família que el posseí fins el 1252, i passà als hospitalers El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és dedicada a Santa…

Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l’església parroquial dedicada a sant Serni El lloc havia format part de la baronia d’Orcau Fou municipi independent fins el 1973, que hom l’agregà al de Tremp

Centre de l’antic batlliu de Sas que donà nom a l’antic municipi de Benés el Batlliu de Sas De la seva església parroquial Sant Miquel depèn la d’Erta

És centrat per l’església parroquial de Sant Jaume segle XVIII, on fins el 1936 era molt venerada la imatge de la Mare de Déu Negra Passanant era lloc de romiatge de la contrada No resta pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079, que fou dels Cervera i dels Òdena i que passà el 1261 als hospitalers, que n'adquiriren la plena jurisdicció el 1380, dins el gran priorat de Catalunya des del 1406 fou de la comanda de Barcelona