Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Reguard
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), enlairat a 812 m alt. a l’esquerra del Flamisell, al S de Lluçà.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada Havia estat possessió dels comtes de Pallars
Rañín
Poble
Poble del municipi de la Fova de Terrantona, a la zona de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, Osca.
Gerbe
Poble
Poble del municipi d’Aïnsa i Sobrarb, província d’Osca.
Fou municipi independent fins el 1970, quan s’uní al d’Aïnsa
Fossau
Poble
Poble (759 m alt.) de l’antic municipi de Toledo (actualment, de la Fova), dins la Fova de Terrentona, sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca.
Depenia de l’abadia de Sant Victorià d’Assan
Fornillos
Poble
Poble del municipi d’Ilche, al Somontano de Barbastre, Aragó.
És situat a l’esquerra de la clamor de Fornillos , afluent del Cinca per la dreta que neix vora Abiego i desemboca al seu collector a Pomar
Formigals
Poble
Poble de la Fova de Terrantona, a la zona de Sobrarb, a l’esquerra del Cinca.
La Cuadrada
Poble
Poble del municipi de Torres de Alcanadre, a la província d’Osca, Aragó.
Situat al Somontano de Barbastre, fins el 1956 pertangué al bisbat de Lleida
Corbera de Dalt
Façana del casal dels barons de Corbera
© Fototeca.cat
Poble
Entitat de població (342 m alt.), una de les dues que formen el poble de Corbera de Llobregat
, cap del nunicipi homònim (Baix Llobregat).
Corbera de Baix
Vista general de Corbera de Baix (Baix LLobregat)
© Fototeca.cat
Poble
Entitat de població, una de les dues que formen el poble de Corbera de Llobregat, cap del municipi homònim (Baix Llobregat), situada a l’esquerra de la riera de Rafamans, al límit amb el terme de Cervelló, on sorgí com a raval de l’antic nucli principal aprofitant els petits regadius del fons de la vall.
La parròquia Sant Antoni de Corbera fou segregada modernament de la de Santa Maria, de Corbera de Dalt
Cabdella
Cabdella
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1422 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamisell) amb el Riquerna i el torrent de Felià.
L’església parroquial Sant Vicenç és romànica Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella , la més antiga del Pallars i de Catalyunya 1914, que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4848 m de longitud fins al salt de Cabdella 836 m alt té una potència installada de 26000 kW i una producció anual de 61000000 kWh Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya 132 h 1981 1280 m alt,…