Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Barbaruens
Poble
Poble del municipi de Seira, a la vall de Sant Pere, a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, prop de l’antic monestir de Sant Pere de Taverna.
Bafalui
Poble
Poble del municipi de Graus, situat al nord del castell de Fontova, a la zona aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a l’actual límit lingüístic entre el català i el castellà (27 h agl [1960]).
Boí
© Fototeca.cat
Poble
Poble (boinesos; 1 282 m) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la…
Biescas
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bardaixí, a la part actualment aragonesa, província d’Osca, del comtat de Ribagorça.
Besians
Poble
Poble del municipi de Perarrua, a la província d’Osca, a la dreta de l’Éssera, a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Benavent de Ribagorça
Poble
Poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Benastón
Poble
Poble del municipi d’Aïnsa i Sobrarb (Osca), a l’esquerra del Cinca, prop de la vila d’Aïnsa.
Alberuela de Liena
Poble
Poble del municipi d’Abiego (Aragó), al Somontano de Barbastre.
Formà part del bisbat de Lleida fins el 1956, que fou agregat al d’Osca
Bellestar de Ribagorça
Poble
Poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa del comtat de Ribargorça, situat a 633 m d’altitud.
Aguinaliu
Poble
Poble del municipi de Graus, a la província d’Osca, Aragó, a la conca de l’Éssera.
Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu