Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Fonteta
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), situat a la dreta de la riera de la Fonteta, a 1,5 km a l’E de la Bisbal.
És esmentat ja el 844 La parròquia Santa Maria fou sufragània de la de la Bisbal des del 904 Formà municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d’ Abellars i l’antic poble de Torroella de Mont-ras
Margarida
Poble
Poble del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), situat 4 km a l’E de la vila.
Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de la Vall de Gallinera L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes Formà part de la baronia de Planes
Valldavià
Poble
Poble del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) al nord del terme, al sector de turons que separen les conques del Ter i del Fluvià (serra de Valldavià, 168 m alt.).
L’església de Sant Mateu és sufragània de la de Vilopriu Hi ha un edifici fortificat del s XV El lloc formà part del terme del castell i després de la batllia reial de Verges
Torrentí
Poble
Poble del municipi de Torrent (Baix Empordà), al sector nord del terme.
L’església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada
la Torre de Cerdà
Poble
Poble del municipi de Canals (Costera), al N de la vila, vora Cerdà.
Era lloc de cristians de natura La parròquia Santa Maria fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà La jurisdicció pertanyia als mercedaris El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals
Canapost
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), a l’antic terme de Peratallada.
L’antiga església parroquial de Sant Esteve és romànica, amb dues naus i un notable campanar el retaule major, gòtic, del denominat Mestre de Canapost, es conserva al Museu Diocesà de Girona
Fitor
Dolmen dels Tres Peus a Fitor (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor
, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta
Aiacor
Poble
Poble (aiacorins; 155 m alt.) del municipi de Canals (Costera), situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760
Annauir
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa.
L’església, que ja existia al segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883
Esclanyà
L’església de l’Esclanyà al Baix Empordà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Begur (Baix Empordà), al S del terme.
L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà Depengué de la baronia de Cruïlles