Resultats de la cerca

És centrat per l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, petit edifici de pedra amb un campanar de torre vuitavat que conserva una antiga pica d’aigua beneita de tradició romànica, de la qual depenen l’església del despoblat de Gramenet de Beranui i el santuari marià de la Plana Procedent de Beranui, el Museu d’Arqueologia de Catalunya conserva una punta de sageta de bronze i dos vasos de l’edat del ferro, segurament procedents d’una necròpolis Hom fa festa major el quart cap de setmana d’agost

Antic terme municipal adscrit el 1936 a l’Alta Ribagorça i annexat el 1972 al municipi actual, el nucli, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall al vessant oriental de la muntanya de Sant Quiri, on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas Els abundants afloraments granítics i esquistosos, una ampla faixa de gres vermellós i jaciments carbonífers fan que el terreny, malgrat l’abundor d’aigües, sigui de vegetació molt pobra, especialment arbòria Escampats pels vessants de les muntanyes del terme, i molts d’ells despoblats, hi havia els llogarets de Buira…

Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1 102 m d’altitud El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri Al s XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà

L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Julià

Formà part de la baronia de Bellera L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià A llevant es troba l’antic pont medieval del Diable , prop del qual hi ha l’ermita romànica de la Mare de Déu de Bellera

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom