Resultats de la cerca

Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del segle XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955

És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats

Era lloc de cristians de natura La parròquia Santa Maria fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà La jurisdicció pertanyia als mercedaris El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals

L’església, que ja existia al segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883

Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760

L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can Rovira del Vilar…

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom

Fou municipi fins el 1965

Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de la Vall de Gallinera L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes Formà part de la baronia de Planes