Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Vilanova de les Escaldes
Poble
Poble del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1 306 m alt, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del s XVII.
Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes
Vilanova de Formiguera
Poble
Poble del municipi de Formiguera (Capcir), a la dreta de l’Aude, entre Matamala i Ral.
El lloc és esmentat ja el 1087 Prop seu, a l’esquerra del riu, a 1 470 m alt, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vilanova , patrona del Capcir, obra del 1730, amb un altar major de talla amb representacions de la vida de la Mare de Déu
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
Sobrànigues
Poble
Poble del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al S del terme, a l’esquerra del Ter.
El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona
Talau
Poble
Poble del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a l’extrem N del terme, en un coster que domina la riera de Cabrils.
La migradesa dels recursos econòmics n'ha provocat pràcticament el despoblament El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, a 1 328 m alt, en un coster que domina la riera de Cabrils, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededeu del s XII En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011
les Serres
Poble
Poble disseminat (311 m alt.) del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al S del terme, dominant ja la vall del Ter.
La seva església parroquial Santa Cecília és esmentada el 1019
Saorla
Poble
Poble del municipi de Vinçà (Conflent), al S de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial.
El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà Formà part, més tard, de la baronia de Jóc
Taialà
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), a l’esquerra del Ter, dins la zona d’expansió de la ciutat de Girona.
De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona
Sarrià de Dalt
Poble
Poble i antic centre del municipi de Sarrià de Ter (Gironès), situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja al s XIV El lloc formà part de la batllia forana de Girona
Vià
Poble
Poble del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), a 1486 m alt, al pla de la Perxa, al S del terme, prop de la riba dreta del riu d’Angostrina.
El lloc és esmentat al s IX l’església parroquial conserva part de l’edificació romànica del s XI