Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Vilanova de les Escaldes
Poble
Poble del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1 306 m alt, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del s XVII.
Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes
la Presta
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), situat a la capçalera del Tec, a l’esquerra del riu, aigua avall de la Farga
, veïnat situat a l’indret on arriba a la vall el camí que ve de Camprodon pel coll Pregon.
Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els…
Morellàs
Poble
Poble i cap del municipi de Morellàs i les Illes (130 m alt), al Vallespir.
És situat a la dreta del riu de les Illes L’església paroquial de Sant Esteve és un edifici modern
la Clusa d’Amunt
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de les Cluses
(Vallespir), a 135 m alt, a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà
Riunoguers
Poble
Poble (320 m alt) del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir).
Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes s X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró
Bellpuig
Poble
Poble del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), a la carena que separa les valls del riu Ample (tributari del Tec) i del riu de les Bules (tributari de la Tet), al voltant de l’antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m d’altitud, i arruïnat).
Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d’Arles hi ha l’església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra , i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós
Aituà
Poble
Poble del municipi d’Escaró (Conflent), situat entre castanyers, a 880 m alt, a l’alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles.
Sant Martí de Merlès
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès (Berguedà).
Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII
Sant Joan d’Albera
Poble
Poble i cap del municipi de l'Albera (Vallespir), situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l’Albera, al peu del puig de Sant Cristau.
L’església parroquial, romànica, és obra del s XIII
Sant Feliu de Lluelles
Poble
Poble del municipi de Montmajor (Berguedà), a l’oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès; l’església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del s XVIII.