Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Santiga

Façana de l’església de Santa Maria Antiga o de Santiga
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a l’W del poble, vora la carretera de Sabadell.
Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624
Sant Feliu del Racó
Poble
Poble (350 m alt.) del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al NW d’aquest poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització
les Fonts

Carrer del poble de les Fonts del Vallès Occidental
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), al límit amb Terrassa i Rubí, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
Montcada
Poble
Poble del Vallès Occidental, nucli principal del municipi de Montcada i Reixac
.
Campanyà
Poble
Antic terme i poble del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat al coll de Campanyà
, entre aquesta vila i la de Rubí.
L’antiga església romànica de Santa Maria, també dita de Sant Mamet, esmentada el 1047 i erigida en parròquia abans del 1176, fou unida el 1492 a la de Valldoreix El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120
Clariana

El nucli de Clariana, a Castellet i la Gornal
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castellet i la Gornal (Garraf), al sud de la vila de l’Arboç, Baix Penedès.
La seva església depèn de la parròquia de Castellet
les Roquetes de Garraf

Les Roquetes de Garraf, poble del municipi de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), al límit amb el terme de Vilanova i la Geltrú, de la qual només dista 1,5 km.
És un barri de treballadors industrials Formava part del terme de Solicrup El 1975 hom hi beneí la parròquia dedicada a santa Eulàlia
Vallcarca

Fàbrica de ciment a Vallcarca, a Sitges
© Fototeca.cat
Poble
Poble, abandonat, del municipi de Sitges (Garraf), a la façana costanera del massís de Garraf.
Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del ferrocarril de…
Garraf
Poble
Poble del municipi de Sitges (Garraf), en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de la vila, al NE.
Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres Durant l’edat…