Resultats de la cerca

Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-riba L’actual…

Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany

És aturonat a 617 m d’altitud, a la dreta del torrent de Vilagrasseta L’església parroquial és dedicada a santa Maria Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus Havia format part de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d’Urgell El 12 de juny de 1837, durant la primera guerra Carlina, hi tingué lloc l’anomenada batalla de Gra , en la qual les forces cristines del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó

L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc pertangué als marquesos de Palmerola

Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa…

Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la…

La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt

De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès