Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Puigdelfí
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perafort (Tarragonès), a l’esquerra del Francolí, a l’W del cap del municipi.
La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus
el Bullidor
Poble
Poble del municipi de Barbens (Pla d’Urgell), al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu.
Fou municipi fins a mitjan s XIX La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot el 1859 el títol passà als Dalmases
Clarà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Torredembarra (Tarragonès), prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà
, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà , esmentada al s XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra
l’Argilaga
© Marc Dalmau
Poble
Poble del municipi de la Secuita (Tarragonès) situat a 170 m d’altitud, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià.
Situació i presentació Es localitza a la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp, a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus Ubicat al sector est de la Secuita, ocupa uns 4,2 km 2 , una quarta part de tot el terme municipal Resseguir els límits en detall és complicat, però limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar Pel sud-est, una bona part del…
Ardenya
Poble
Poble del municipi de la Riera de Gaià (Tarragonès) situat a 40 m d’altitud, a l’esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi.
Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona
els Arcs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), situat a 217 m d’altitud, a l’esquerra del riu Corb, a 2 km al nord de la vila de Bellvís.
L’església de Sant Antoni és agregada a la parròquia del Poal havia estat, ja al s XII, una de les filials de l’església major de Balaguer Dins l’antic terme dels Arcs que fou municipi fins a mitjan s XIX es troba la caseria de les Tarroges
les Gunyoles
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de la Secuita (Tarragonès), al sector NW, al N del poble dels Garidells.
El lloc és esmentat ja el segon terç del s XII Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus
Monnars
Poble
Poble (23 m alt.) del municipi de Tarragona (Tarragonès), abans del de Tamarit de Mar, a l’antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja de mas Rabassa).
La seva església Sant Cosme i Sant Damià depenia de la de Tamarit Dins el seu terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol
Tamarit
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat.
La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic
Vallverd
© Fototeca.cat
Poble
Poble (248 m alt.) del municipi d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), al sector occidental del terme, al pla d’Urgell, al nord de l’antic estany d’Ivars.
De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar Noguera