Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Castelló de Tor
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a l’antic terme de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.
A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Llesp Fins a la fi de l’Antic Règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida
Castellars
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a 1 237 m d’alt, a l’esquerra del barranc de Peranera, a l’antic terme de Malpàs.
La seva església de Sant Martí depenia de la de Sas
Massivert
Poble
Poble (1323 m alt.) del municipi del Pont de Suert, dins l’antic terme de Malpàs (Alta Ribagorça), situat a l’esquerra del riuet del port d’Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l’antic hostalet de Massivert).
L’església Sant Romà depèn de la parròquia de Castellars
la Nova Tabarca
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de l’illa Plana
.
Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i…
la Santa Faç
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), a uns 6 quilòmetres al N de la ciutat, a l’horta d’Alacant, prop del barranc de Lloixa.
Té el seu origen en les primeres cases bastides al voltant del santuari de la Santa Faç
Adons
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), aturonat a 1.353 m d’altitud i a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de l’Avedoga d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
El 1960 només hi restava una casa habitada 5 h Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata , que comprenia, igual que la seva parròquia Sant Vicenç, Abella d’Adons i la Beguda d’Adons El castell d’Adons és citat ja el 961
Gotarta
 Vincent van Zeijst.jpg)
Vista del poble de Gotarta (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, a 1 195 m alt., damunt el Pont de Suert.
De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi
Iran

Vista del poble d’Iran (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), enlairat a 1 288 m d’altitud, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor Formava municipi independent a mitjan s XIX
Llesp
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça) situat a la riba dreta de la Noguera de Tor.
L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet
Erta
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça.
Situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta , afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta 2 439 m alt, obert entre la pica de Cerbi 2 742 m alt a l’est i els pics d’Erta 2 652, 2 642 i 2 626 m alt a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas , depengué del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Malpàs