Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Sant Romà de la Clusa
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Castell de l’Areny (Berguedà), que presideix la profunda clotada de la Clusa
.
La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny
Sant Maurici de la Quar

Sant Maurici de la Quar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Quar (Berguedà), al S del terme.
Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli
Santa Coloma d’Andorra

Vista general de l’església de Santa Coloma d’Andorra
© Fototeca.cat-J.Vigué
Poble
Poble d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella, al municipi (o parròquia) de la qual pertany, a 970 m alt.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En pujar al…
Ransol

Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
Gavarrós
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l’esquerra), a 1 362 m d’altitud, al vessant meridional del puig Llançada.
Fins al començament del s XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà L’església parroquial és dedicada a sant Genís
la Cortinada
Poble
Poble de la parròquia d’Ordino (Andorra), a 1 335 m alt, vora la ribera d’Ordino, entre Arans i Ansalonga.
L’església, romànica, a la dreta del riu, té un campanar amb dos pisos de finestres El lloc és esmentat ja el 1176
Escàs
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1 343 m alt, damunt el poble.
S'ha convertit, en part, en lloc d’estiueig
les Escaldes
Poble
Poble (1 053 m alt) d’Andorra de la parròquia de les Escaldes i Engordany, que actualment forma una única aglomeració urbana amb els nuclis d’Andorra la Vella i d’Engordany.
És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…
Engordany
Poble
Poble (1 109 m alt) de la parròquia de les Escaldes-Engordany, situat a la dreta de la Valira d’Orient, adossat a la falda del pic de Padern (1 861 m alt), unit a les Escaldes per un pont romànic i uns altres dos de moderns sobre la Valira d’Encamp.
Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell
Coforb
Poble
Poble del municipi de Capolat (Berguedà), a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb
, que dominen el Baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí depèn de la d’Espinalbet