Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Soldeu
Soldeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 825 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles.
Centre important d’esports d’hivern, des del 1963 actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter 1981, de tres teleselles i catorze teleesquís A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts dels Pirineus
Sispony
Poble
Poble (1 315 m alt) de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat en un contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d’Ordino, al S del terme.
Serters
Poble
Poble (1 315 m alt) de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), al N de la vila, en un coster, a la dreta del riu de Serters, afluent, per l’esquerra, de la Valira.
Serrateix
Poble
Poble disseminat (729 m alt.) i cap del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, preromànica, mutilada i utilitzada com a habitatge
el Serrat
Poble
Poble (1 539 m alt), i centre turístic de la parròquia d’Ordino (Andorra), a la capçalera de la vall d’Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina.
Vora aquesta riera hi havia l’antiga farga del Serrat
Sant Joan de Montdarn
Poble
Església del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), al NW del terme, prop de la masia de Cor-de-roure.
El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps segles IX-X Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o de Sant…
Santa Coloma d’Andorra

Vista general de l’església de Santa Coloma d’Andorra
© Fototeca.cat-J.Vigué
Poble
Poble d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella, al municipi (o parròquia) de la qual pertany, a 970 m alt.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En pujar al…
Salselles

Reclosa propera al mas del Camp de Salselles, on es poden observar els forats fruit de l’erosió
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, dedicada fins al segle XVI a Sant Pere, pertanyent al bisbat de Vic.
Pertanyia a la sotsvegueria de Lluçanès
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Pal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), a 1.551 m alt, escalonat de cara el migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts).
És dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica segle XI, amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei L’any 1982 foren inaugurades les installacions esportives de l’estació d’esquí de Pal, amb 3 teleselles i 11 teleesquís, situada al bosc de Pal Actualment, l’estació compta amb 32 remuntadors, entre telecabines, telecadires, teleesquís, cintes i telefèric