Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Taialà
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), a l’esquerra del Ter, dins la zona d’expansió de la ciutat de Girona.
De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona
Sobrànigues
Poble
Poble del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al S del terme, a l’esquerra del Ter.
El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona
les Serres
Poble
Poble disseminat (311 m alt.) del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al S del terme, dominant ja la vall del Ter.
La seva església parroquial Santa Cecília és esmentada el 1019
Sarrià de Dalt
Poble
Poble i antic centre del municipi de Sarrià de Ter (Gironès), situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja al s XIV El lloc formà part de la batllia forana de Girona
Sant Medir
Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
Sant Mateu de Montnegre
Sant Felip Neri
Poble
Poble del municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral (Baix Segura), a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions.
L’església fou acabada el 1703 La població conserva la llengua castellana dels primers colonitzadors
Sant Daniel
Ala est del sobreclaustre del monestir de Sant Daniel de Girona
© Fototeca.cat
Poble
Poble (81 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat.
És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc
Palol d’Onyar
L’església de Sant Sadurní de Palol d’Onyar
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), al SE de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial Sant Sadurní és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII era l’església del castell de Palol, casa forta que a mitjan segle XIV era de la família Palol El 1698 el lloc era de la corona
Palau-sacosta
Castell de Palau-sacosta
© Fototeca.cat
Poble
Poble (palauencs; 140 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a l’esquerra de l’Onyar.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un…