Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Sant Isidre de Benaixeve
Poble
Poble del municipi de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), al límit amb el de Bétera (Camp de Túria), format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve.
Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà
Bonrepòs
Poble
Poble i cap del municipi de Bonrepòs i Mirambell
(Horta del Nord), situat al llarg de l’antiga carretera de València a Barcelona, a la dreta del barranc de Carraixet.
Actualment és unit al seu agregat de Mirambell en un sol nucli 2 701 h 1981, borrempostins 27 m alt Era una antiga alqueria islàmica El 1574 fou erigit en parròquia, de la qual depenen Mirambell i les Cases de Bàrcena
Ginestar de Llémena
Poble
Poble fortament disseminat del municipi de Sant Gregori (Gironès), al límit amb el de Sant Martí de Llémena, a la dreta de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1184, és d’origen romànic en depèn el santuari de Santa Afra
Palau-sacosta
Castell de Palau-sacosta
© Fototeca.cat
Poble
Poble (palauencs; 140 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a l’esquerra de l’Onyar.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un cementiri…
Sarrià de Dalt
Poble
Poble i antic centre del municipi de Sarrià de Ter (Gironès), situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja al s XIV El lloc formà part de la batllia forana de Girona
Vilanna
Façana i campanar de l’església de Sant Mateu a Vilanna a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial
Estanyol
Vista general de l’Estanyol a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.
L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704 El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric s IV-III aC
Montfullà
Montfullà, Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), de poblament principalment disseminat, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la séquia de Monar.
L’església parroquial de SantPere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona Era lloc reial
Sant Daniel
Ala est del sobreclaustre del monestir de Sant Daniel de Girona
© Fototeca.cat
Poble
Poble (81 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat.
És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc
Domeny
Poble
Poble compartit entre els termes de Girona i de Sant Gregori, situat a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori