Resultats de la cerca

De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona

El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona

La seva església parroquial Santa Cecília és esmentada el 1019

L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja al s XIV El lloc formà part de la batllia forana de Girona

En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins

Era lloc reial

És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc

Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h

L’església parroquial Sant Sadurní és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII era l’església del castell de Palol, casa forta que a mitjan segle XIV era de la família Palol El 1698 el lloc era de la corona

És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un cementiri…