Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Gimenells
Poble
Poble i cap del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958
Malpartit
Poble
Poble i enclavament (16,34 km2) del municipi de Torrefarrera (Segrià), situat al NW del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire.
L’església parroquial la Trinitat depèn de la de Vilanova d’Alpicat
la Nova Tabarca
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de l’illa Plana
.
Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i…
Sucs
Poble
Poble del municipi de Lleida (Segrià), al NW del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.
El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII Ha estat repoblat a mitjan s XX per l’Instituto Nacional de Colonización Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
la Santa Faç
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), a uns 6 quilòmetres al N de la ciutat, a l’horta d’Alacant, prop del barranc de Lloixa.
Té el seu origen en les primeres cases bastides al voltant del santuari de la Santa Faç
la Bassa Nova
La Bassa Nova
© Fototeca.cat
Raimat
Raimat Golf Club, a Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Viticultura
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al segle XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de…