Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Timoneda
Església de Santa Eulàlia de Timoneda
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al N, i la vall del torrent de Rialb, al S.
El lloc és esmentat ja el 839 L’església parroquial Santa Eulàlia fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona hi té agregada la de Terrassola
Tentellatge
Poble
Poble disseminat del municipi de Navès (Solsonès), a l’E del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona
Su
Poble
Poble (721 m alt.) i antiga quadra del municipi de Riner (Solsonès), al S del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol
Son Macià
Poble
Poble, d’hàbitat majoritàriament dispers, del municipi de Manacor (Mallorca), 7 km al SE de la ciutat, sorgit al començament del segle XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada de NW-SE).
La construcció de l’església fou iniciada el 1919 el 1930 esdevingué vicaria in capite , i el 1938, parròquia
Son Carrió
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), al SE del terme, al límit amb el municipi de Manacor.
Sorgí a partir del 1860, en ésser parcellada la possessió de son Carrió En 1866-73 fou construïda l’església Sant Miquel, erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor Una nova església fou beneïda el 1907 El 1892 passà a formar part del nou municipi de SantLlorenç de Cardassar i el 1934 esdevingué parròquia independent
l’Horta
Poble
Poble del municipi de Sóller (Mallorca), situat al nord de la ciutat, al camí des Port, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major.
L’església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937
Sisquer
Poble
Poble disseminat (1 116 m alt.) del municipi de Guixers (Solsonès), en un coll de la serra que separa les valls del Cardener i de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial és dedicada a sant Esteve El lloc és esmentat ja el 839 Des del s XIV és esmentat el castell de Sisquer Al s XIX formà un municipi amb Montcalb i Valls, que depenien de la seva parròquia
Sant Just d’Ardèvol
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al N del municipi.
L’església de Sant Just, existent ja al segle XII, fou reconstruïda al segle XVI fou sufragània de Su fins al principi del segle actual Pertanyia a l’antic municipi d’Ardèvol
Sant Jordi
Poble
Poble del municipi de Palma (Mallorca), situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació
Sant Climenç
Vista parcial de l’església de Sant Climenç a Pinell del Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç, bastit al segle XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren…