Resultats de la cerca

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i…

És emplaçat a 815 m d’altitud, sobre el coll d’Albarca 774 m alt, unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades A l’època musulmana hi havia hagut un castell la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII Al llarg del segle XX patí un important procés de despoblament, i passà dels 205 h el 1900 als 3, el 1982

Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir  

Té el seu origen en les primeres cases bastides al voltant del santuari de la Santa Faç