Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
les Encies
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall d’Hostoles, al vessant S de la serra de les Medes.
A l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 1155, era venerada fins l’any 1936 la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies
Sant Cristòfol les Fonts
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), al S de la ciutat, a la dreta de la carretera de Santa Pau.
La parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, amb tres petits absis i una torre quadrada, consagrada al s XI, que havia depès del monestir de Ripoll, ha estat modernament restaurada Antiga població rural, per la seva proximitat a Olot ha tingut un gran creixement i n'ha esdevingut pràcticament un barri
Las Eisiás de Taiac
Poble
Poble del Sarladès (Guiena, Occitània), al departament de la Dordonya, França.
És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que hi han estat trobats des de les excavacions començades el 1862 per Edouard Lartet Els jaciments més importants són els de Lo Mostièr, Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l’evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L’Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l’anomenada Venus Impúdica , i La Magdalena Les coves principals són les de Las Combarèlas, la Font de Gaume i Las Caus,…
la Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), en un coster, al vessant S de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segl XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de Miana
Baus
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, situat al nord d’Arle.
Antiga fortalesa i origen de la família provençal de Baus, el castell, coronat per una torre del s XIII, i les cases, avui en part deshabitades i arruïnades, formen un conjunt impressionant, situat sobre un esperó que es desprèn de les Alpilles, i constitueix un centre de turisme Del seu nom francès Les Baux-en-Provence deriva el nom de bauxita , a causa de les mines d’aquesta roca explotades a la rodalia
Brassempoi
Poble
Poble de la Gascunya, Occitània, al departament de les Landes, França.
Han estat explorades diverses coves amb jaciments paleolítics És famós per la troballa 1904 de la Venus de Brassempoi
Begudà
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada.
Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s’aixecà el castell de Mont-ros Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l’actual municipi de Sant Joan les Fonts, al qual donava nom
la Barroca
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), situat a 390 m d’altitud, al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.
Formà part de la baronia de Santa Pau De l’església parroquial de Sant Andreu s XVII, depèn el santuari d'Elena
Sant Pere Espuig
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’W del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita Sant Pere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de Sant Pere
Cogolls
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls
, drenada per la riera de Cogolls
, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
L’església parroquial Sant Cristòfol és a la dreta de la riera