Resultats de la cerca

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

La migradesa dels recursos econòmics n'ha provocat pràcticament el despoblament El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, a 1 328 m alt, en un coster que domina la riera de Cabrils, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededeu del s XII En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró

El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà Formà part, més tard, de la baronia de Jóc

Situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà 1 252 m alt, contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà , que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol L’església és esmentada ja al s X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cella benedictina passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont

Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599 donà nom al…

El lloc és esmentat al s IX l’església parroquial conserva part de l’edificació romànica del s XI

L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú té per sufragània la de Ventajol Gironès Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell

Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger