Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
les Encies
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall d’Hostoles, al vessant S de la serra de les Medes.
A l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 1155, era venerada fins l’any 1936 la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies
les Fonts
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), al límit amb Terrassa i Rubí, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries
Sant Cristòfol les Fonts
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), al S de la ciutat, a la dreta de la carretera de Santa Pau.
La parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, amb tres petits absis i una torre quadrada, consagrada al s XI, que havia depès del monestir de Ripoll, ha estat modernament restaurada Antiga població rural, per la seva proximitat a Olot ha tingut un gran creixement i n'ha esdevingut pràcticament un barri
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia…
la Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), en un coster, al vessant S de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segl XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de Miana
Begudà
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada.
Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s’aixecà el castell de Mont-ros Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l’actual municipi de Sant Joan les Fonts, al qual donava nom
la Barroca
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), situat a 390 m d’altitud, al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.
Formà part de la baronia de Santa Pau De l’església parroquial de Sant Andreu s XVII, depèn el santuari d'Elena
Sant Pere Espuig
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’W del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita Sant Pere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de Sant Pere
Cogolls
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls
, drenada per la riera de Cogolls
, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
L’església parroquial Sant Cristòfol és a la dreta de la riera
Oix
© Fototeca.cat
Poble
Poble (413 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), amb un percentage alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del s XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les…